Trobem una fàbrica arquitectònicament remarcable: una fortalesa quadrada i vasta, amb una plaça central assolellada i amable. Encara que reformada, les pedres tenen anys i una bella rusticitat mig casolana. Forma part del poble i dins la plaça hi ha, a més de la Guàrdia Civil, botiguetes. Fou bastida el cinc-cents, llavors de tot allò de l'Ímperi i del sol que no es ponia, mentre al Mediterrani ens moríem de por i de cops de simitarra musulmana. A Santa Pola, al meu poble mallorquí, a qualsevol punt del litoral, la van passar negra.
El port és al cul-de-sac de la badia, a l'abric del cap del mateix nom. Així, queda a resguard dels vents des del NE al ESE, o sigui: gregal, llevant, xaloc i els seus derivats. És oberta, en canvi, als que van de l'ESE al SSO, és a dir: del xaloc al llebeig, passant pel migjorn. Però també amb aquest temps és arrecerada, la badia, i a causa del fons, que és d'arena i algues i una profunditat que va dels sis als setze metres, que aplaca els temporals, els frena. Enmig de les aigües tranquil·les del port, a penes s'hi mouen moltes embarcacions fondejades. Cap al tard, l'entrada dels estols de barques de pesca té un pintoresquisme acolorit i mogut. El port tot és una meravella de regust mediterrani, brillant i lluminós, plàcid i promiscu. Els mariners van aparatosament vestits de mariners: mal afaitats, roba vella i fosca, aspecte patibulari.