Tota la gràcia de Mont-ral deriva de la situació de l'esglesiola i del campanaret, el qual sembla un braç enlaire, al capdamunt del montagut pelat. Sobretot, el cloquer pàl·lid, amb la caperutxa de teules roges que corona el fus octogonal, afuat dalt d'un massís de quatre cares, en retallar-se en l'espai, dret com un guerrer vencedor entre dues valls sotmeses, ofereix una fina estampa. Cap més poble de les muntanyes de vora el Camp no ens en dóna una de semblant.