Té caràcter, el poble, de carrerons nets i estrets, emblanquinades les façanes, bigarrat a la falda de la gran roca, el cim de la qual cobreix el castell, buit, imponent sobre l'aigua. A l'istme sorralenc que uneix el puig marítim amb la terra -i on va ser cremat viu un frare que havia intentat d'emmetzinar uns pastissets que havia de menjar-se don Pere, que era llaminer- bullen les instal·lacions turístiques. Que s'empassaran la Peníscola vella en qualsevol moment; s'alcen ja, uns aparatosos i ridículs gratacels. La tendència destructiva és permanent, vivíssima.
Acabo els musclos. Camino pels carrerons, buscant l'ombra dels teulats. Hi ha gats endormiscats. El cel és radiant i net. La calor, punyent. En alguna casa espetega una paella.