Si a Mallorca hagués existit un altre ambient cultural, un mínim de contacte amb les idees i els projectes de regeneració de la humanitat com els que existien a París... D'haver estat possible unes altres condicions (però Mallorca ja no seria Mallorca!), la cartoixa, amb les seves amples i còmodes cel·les, l'aigua que corria, riallera, per cada un dels jardins, el convent fóra l'indret més ideal que hom pugui imaginar per a la creació. Sempre recordaré la flaire dels tarongers! Cada matí, Maurice s'esforçava a dibuixar les palmeres i els xiprers del jardí des d'angles ben diferents.
Mai no havíem viscut tan intensament la dèria de la creació artística! Spiridon avançava a bon ritme. Els preludis de Chopin eren ja una marxa esclatant vers la immortalitat. Em sentia dominada per l'enveja. Sabia que mai no arribaria a reflectir les emocions humanes de la manera com ho feia ell. Constatava, i m'omplia de tristor, la inferioritat absoluta de les paraules davant el poder immens de les notes. Era per a embogir, comprovar minut a minut com el nostre amic aconseguia enlairar-se fins als cims més altíssims de l'art mentre nosaltres érem per sempre més dins el fang quotidià sense poder amollar les amarres que ens fessin volar. Quina admiració no sentia aleshores per la seva capacitat creativa!