SALOU
Ai Salou, que et vegeres a la mà,
plogut del cel, un blanc estol de veles,
i al mig de tanta vela, el sobirà
elm que altifiquen pergamins i esteles!
D'aquell passat, que honors t'acumulà,
encara avui, engelosit, t'emmeles.
Ja no pots fer, però, més que enyorar:
digne d'aquell, cap mèrit no reveles.
Com un vestigi de la sort d'ahir
encens a estones un farell mesquí
que —joc d'infants— la rata-rata imita.
Serà aquest far una llavor de llamp?
Perquè, Salou, quan tu t'alces en bram,
no hi val rosari ni penjoll d'ermita.