Salou és sempre un descobriment amb sorpresa...

Autor: Joan Maria Pujals i Vallvé
Obra: De bat a bat (Paisatges de Tarragona) , 1991

Salou és sempre un descobriment amb sorpresa; fins i tot per a la persona que va pel món preparada i curada d'espants: quan arriba a Salou, per primer cop, sempre es pensa que li han amagat l'ou. Com a plat fort, a primera vista es troba amb el passeig, les platges de llevant i de ponent i un turó sobre la platja dels Capellans. El viatger arriba a Salou una mica venut. Aviat s'adona que tot allò només és un primer pla. El nucli principal de la població està situat en una vall completament plana, a una mitjana de cinc metres sobre el nivell del mar, a penes sense desnivell. Això fa que no tingui una perspectiva en profunditat.

El visitant nou de trinca es troba amb un passeig inter­minable, vora el mar, majestuós i amb una vida exuberant. La primera sorpresa és quan descobreix que tot allò només és la façana, que rere d'aquella immensa tramoia s'hi ama­guen cinc-cents carrers; s'hi amaguen places i jardins amb una verdor descarada; s'hi amaga una simetria i un equilibri que, a desgrat de la pressa que ha tingut Salou a créixer, no és pas fruit de la improvisació. La pressa vertiginosa no ha agafat del tot desprevinguts els nobles pagesos vilasecans ni el petit nucli original de pescadors. Sembla que l'antiga geometria dels camps de conreu hagi dotat d'una innata experiència la gent de la contrada. Algun desgavell urbanístic, prou que el trobareu, com a tot arreu; però, com s'escau també en tot lloc, interessos creats imprevisibles han fet anar en orris la més bona voluntat. Salou és bàsicament un lloc d'apartaments familiars. La febre hotelera va arribar molt tard, i va arribar com una allau, amb hotels de gran envergadura i situats en llocs privilegiats; però no els han esgotat pas tots.

Salou es incommensurable. Terra endins, teniu la sensació que el mar no us deixa. El mar és present pertot, com l'aire; com per art de bruixeria. Quan un ha vagat per tota la planúria de Salou, de cop i volta es troba a les portes del roquer. Tímidament puja al turó que hi ha sobre la platja dels Capellans, cregut que allí s'acaba tot. Si la seva curiositat el porta fins a la punta del Po-roig, que tanca la platja dels Capellans, s'adona que a l'altre costat hi ha una caleta, petitona, com una joguina capriciosa del mar: la Platgeta dels Llenguadets. Però llavors ja té una fonda perspectiva fins a la punta del Cavall, i descobreix que allò ja es un altre món. Salou té grans contrastos i això el fa únic.