Sabia quan s'apropava amb una mena d'avís interior. Jugant al jardí, toquerejant el piano, posant una corda nova al violí, fent exploracions a la cuina per tal de satisfer la gana impacient, les cames m'enduien, elles soles i sense voluntat meva, al carrer o a una de les finestres que s'hi badaven. Gairebé sempre a l'instant de davallar a la voravia, girava el pare les columnes de l'església del Roser, que estava a la banda de casa. Frunzit el front, contrets els llavis, així que em veia recobrava la serenitat de la faç, la barba negra rodona i espessa baixava, i li veia els llavis somrients. Apressava una mica el pas; jo li sortia a camí; em besava, com sempre, amb una mica de tremolor; jo li passava el braç dins del seu i, sense parlar, entràvem a casa, on havia d'anar fent festes a la gran gentada de fills i altres parents. Si jo havia escrit algun apunt de composició o finit, tan de pressa com podia, alguna obreta, m'asseia al Pleyel i la tocava. El pare venia o no, i així judicava jo la valor de la meva obra, i restava content o entristit.