Retorn a Ítaca (Auca)
Torno del món cap al país dels pares
ben decebut, cansat
de viure a mig camí d'aquesta vida
que és una lenta mort.
Qui salva Ulisses del seu llarg naufragi?
salut, oh pàtria retrobada, Berga!
[...]
Oh, el meu Carrer Major,
bell de tan vell, més alt, més llarg i més estret!
Travessa
els cors a tall d'espasa
sense deixar que es pellin les ferides.
Tot ell ple de mirades, fa i desfà
llaços de prometatge
anant amunt i avall ritualment.
[...]
I el Parc on van les noies que es voldrien casar,
no pas per veure els peixos de colors
que il·luminen l'estany,
sinó els soldats que hi ronden i es confonen
amb els parterres caqui.
I el Passeig de la Pau avui tan bell de veure,
ahir ple de miols nocturns de gats gelosos.
I el Vall on fan les fires i la mare
anava a vendre els dies de mercat...
Heus aquí que em faig vell i vaig a prendre
el sol
cap al Revolt
dels Oms, o bé cap a les Esteselles
on no hi ha trànsit d'autos i els xalets
floreixen plens de roses.
Deixeu-me un viarany
perdent-se entre la molsa de la Baga,
i us dono les solemnes avingudes d'asfalt
i més asfalt i més asfalt.
Cada bri d'herba m'aspergeix el pas
i, ull viu de fada, el rovelló m'espia.
***
Torno del món cap al país dels pares,
d'on ja no partiré mai més,
germans,
fins a l'hora suprema.
Els homes no tenim sinó un pàtria
per néixer i per morir.
Em basten quatre pams de terra a Casanponç,
d'on cada dia surt el sol i sortirà
fins que l'estesa d'ossos que hi reposen
es tornin resplendents de glòria.