Autor: Climent Forner i Escobet
Indret: Plaça del Forn (Berga)

Oh, la Plaça del Forn,
i quina olor que fa de Maria Lluïsa!
I la de l'Hospital,
quina fortor de llibres i de llapis!
La Plaça de les Fonts
amb aquell home nu que mai no acaba
de treure's del dit gros del peu l'espina.
I la de Sant Joan,
la plaça de la Rita, la doneta
que anava sempre negra com portant dol d'algú
i ens dava per deu cèntims un grapat de castanyes
calentes com si les tragués de l'altre món.

Autor: Climent Forner i Escobet
Indret: Carrer Ciutat, número 20 (Berga)

Retorn a Ítaca (Auca)

Torno del món cap al país dels pares
ben decebut, cansat
de viure a mig camí d'aquesta vida
que és una lenta mort.
Qui salva Ulisses del seu llarg naufragi?
salut, oh pàtria retrobada, Berga!

[...]

Oh, el meu Carrer Major,
bell de tan vell, més alt, més llarg i més estret!
Travessa
els cors a tall d'espasa
sense deixar que es pellin les ferides.
Tot ell ple de mirades, fa i desfà
llaços de prometatge
anant amunt i avall ritualment.

[...]

I el Parc on van les noies que es voldrien casar,
no pas per veure els peixos de colors
que il·luminen l'estany,
sinó els soldats que hi ronden i es confonen
amb els parterres caqui.

I el Passeig de la Pau avui tan bell de veure,
ahir ple de miols nocturns de gats gelosos.
I el Vall on fan les fires i la mare
anava a vendre els dies de mercat...

Heus aquí que em faig vell i vaig a prendre
el sol
cap al Revolt
dels Oms, o bé cap a les Esteselles
on no hi ha trànsit d'autos i els xalets
floreixen plens de roses.

Deixeu-me un viarany
perdent-se entre la molsa de la Baga,
i us dono les solemnes avingudes d'asfalt
i més asfalt i més asfalt.
Cada bri d'herba m'aspergeix el pas
i, ull viu de fada, el rovelló m'espia.

***

Torno del món cap al país dels pares,
d'on ja no partiré mai més,
germans,
fins a l'hora suprema.
Els homes no tenim sinó un pàtria
per néixer i per morir.
Em basten quatre pams de terra a Casanponç,
d'on cada dia surt el sol i sortirà
fins que l'estesa d'ossos que hi reposen
es tornin resplendents de glòria.

Autor: Climent Forner i Escobet
Indret: Interior del santuari de Queralt (Berga)

Madrigal de la boira baixa

Estès als vostres peus,
un mar de boira baixa.
Quin goig més pur el meu
quan puc a trenc d'albada
llançar-m'hi des del cim
i rabejar-me en l'aigua
de cotó fluix, sabent
que el vostre esguard ja em salva!
Oh mar que ho negues tot,
Maria, mar de gràcies!
De l'enfonsada urbs
que va desensonyant-se,
n'arriba un so somort
de clàxon i campana
com d'algues i d'arrels...
Damunt la boira mansa
el sol, només el sol!
I el vostre immens reialme.
I enllà d'enllà, vers un
destí comú de pàtria,
Montseny i Montserrat
com dues naus que avancen.