Retaule apoteòsic i obert que impregna el carrer amb els seus colors d'arena, la façana que dóna a la plaça del Mercat fa de Sant Joan una icona urbana discreta però fortament apegada a l'inconscient col·lectiu, amb la inversemblant terrassa, les dobles portes en honor -ací n'hi ha per a tots- de sant Joan Baptista (segons que es mira, a l'esquerra) i de l'Evangelista (l'altra, clar), o les covetes que envolten la terrassa com una relíquia de temps perduts. Dins, el nivell apoteòsic es manté amb gran dignitat al llarg dels sostres, exemple platònic de l'horror vacui (una cordial plaga entre valencians). Perquè la immensitat de les pintures de Palomino (poca broma: més de 1200 metres quadrats de descomunal i meritòria faena) arredonixen l'esplendor que ja anticipava la façana.