Raval
Aquestes sis de la tarda
sobre un barri de raval...
Barri cansat, solitari,
de gent pobra i vestit blau.
De mallots foscos que mostren
pits torrats de dures carns
de nens i nenes descalços
i faldilles de percal.
Aquestes sis de la tarda...
Rabents, esquincen l'espai
les orenetes que escriuen
pals i ganxos pel cel blau,
fugint del fum groc í tèrbol
que puja en una espiral
de la porta de la quadra
des d'on ferren un cavall.
I aquella fortor de brea
que del port va relliscant
i que baixa, es filtra i omple
tot el barri de raval...
Aquestes sis de la tarda...
Hi ha un barber descamisat
que afaita un home al defora
amb tot el cel per mirall.
I més avall, aquell carro
sempre vell i sempre errant,
amb uns gossos i uns gitanos
ordint cistelles d'espart.
De tard en tard la sirena
d'algun vaixell que se'n va.
Algun vagabund que torna
de la ciutat, de captar.
I el cel és clar, i és serena
la calma crepuscular
d'aquestes sis de la tarda
sobre un barri de raval...
I aquell balcó obert a l'aire
tebi i quiet, capvespral,
amb un ocell i una gàbia
de filferro rovellat...
I aquella noia que frega
les rajoles per demà,
lluentes, vives, vermelles,
enceses pel salfumant...
Pobra noia! Quina pena,
quina tristesa que em fa!...
Que sap que és somni, i espera;
que potser encara no és tard...
Que potser serà un diumenge
o potser no serà mai...
O vindrà també una tarda,
cap a les sis, al raval.