¿Quin daler menà els primers homes que bastiren la Mussara dalt de l'aspre morrot alterós, ventós i fred, de cara a la plana tèbia i a la mar enlluernadora? ¿Fou el mateix que a nosaltres ens reté, ací, peu drets, arran de l'abís, guanyats per tanta bellesa? ¿Quin daler, quins secrets lligams retenen encara l'home a les pobreses d'ací dalt, avesat a la diària contemplació de la plana pròdiga, ubèrrima, temptadora? A la terra baixa ha d'acudir per proveir-se de tot allò que li és indispensable i per vendre la mica de blat que, a còpia d'esforços, pot haver com a sobrer. La temptació i el contacte són de cada dia i de cada hora. ¡Quina lliçó de fidelitat i de voluntat ens donen les cases encara obertes i els pendissos encara conreats de la pobra, humil, enfredorida i escardalenca Mussara! Allà baix —al Camp— hi ha la riquesa i l'abundància i, amb ella, l'exaltació i el traüt. Ací dalt hi ha l'austeritat, la resignació i la callada i serena humilitat.