Porxos antics
Encara fan olor de fruita bona
i anuncien, higròmetres, el temps.
S'hi mesclaven, comprant, l'obscura dona
i la mestressa altiva. Si t'esprems
el magí, sentiràs com hi ressona
la veu de la pagesa i, dos extrems,
com amb estrèpit de paners hi trona
crit d'agutzil i de macip ensems.
Fugí el color de sota les arcades.
Hi resten quatre tendes ensonyades,
recordatori del tragí d'abans.
Pocs cops a l'any els torna algun desfici.
Mirant des d'ells veiem, sortint d'ofici,
baixar l'Ajuntament amb els gegants.