Però, quan tot semblava que m'anava més bé que mai, em vaig sentir de cop i volta angoixat per una depressió que m'era impossible de definir. Desitjava tornar a Espanya com més aviat millor! Una mena de fatiga invencible pesava damunt la meva sempre alerta histèria imaginativa. Estava fart de tot allò! Prou escafandres, telèfons-llagosta, clips-joia, pianos tous, arquebisbes i pins en flames llançats per finestres, prou publicitat i reunions cocteleres. Desitjava tornar a Portlligat com més aviat millor. Allí, finalment, en la solitud que Gala i jo havíem conquerit amb els nostres esforços comuns de sis anys, esmerçats a descarregar, sense impaciència però amb una persistència incansable, les martellades de la nostra personalitat en l'enclusa roent del Vulcà emmascarat de l'actualitat —per fi, vaig dir a Gala, podria començar a fer coses "importants".
Vam arribar a Portlligat un esplèndid dia de desembre cap al tard. Mai no havia comprès tan bé com era de bell el paisatge de Portlligat! Desitjava desesperadament ser feliç, fruir de l'escletxa més petita de la vida que anava a començar. Però un neguit desconegut m'oprimia el plexe solar i m'obligava a llançar incessantment uns profunds sospirs. A la nit no podia dormir. I a trenc d'alba recorria la platja. Els records de la vida brillant i extravagant que havia portat aquells últims anys a París, a Londres i a Nova York em semblaven coses remotes i sense realitat, i només el meu neguit, com més anava més penetrant i inexplicable, m'omplia tots els moments amb el seu pes opressor i corpori.
Què em passa? Tens el que has desitjat durant sis anys. Ets al teu Portlligat, que és l'indret que més t'estimes del món. Estàs amb Gala, que és l'ésser que més t'estimes al món. Ja no pateixes la degradació de les preocupacions monetàries. Amb el màxim luxe de temps pots començar les obres importants que més desitges comprendre al món. Mai no has fruït de tanta salut corn ara. Tot de projectes per a empreses teatrals i cinematogràfiques et van fent senyes i ets lliure de triar... Gala seria feliç si no s'hagués de preocupar pel teu neguit imprevist que fa que la mirada se't torni estràbica de covardia, que delata la teva por... la teva por, de què?