Per això he dipositat tota la meva capacitat d'estimar en uns jardins i després, lentament, en la casa que els conté.
I, a vegades, en aquest jardí que és meu i en aquest possessiu que sóc jo, recupero els records de Roma i el cos deforme del Ricardo i les disfresses del Livio i els calçotets ridículs del meu pare. És aleshores que sé que ja res no té solució.
La meva vida i els meus records depenen del videògraf, aquest germà que em retorna cada nit els meus amics de sempre. Totes les heroïnes que han mort durant la redacció d'aquest llibre reapareixen, quan jo vull, en el moment culminant del seu talent i amb l'esplendor de la seva joventut. La Bette Davis, la Barbara Stanwyck, l'Ava Gardner, cap d'elles no se n'ha anat de la meva vida, de la mateixa manera que no marxaran mai de la meva obra. Paral·lelament, els herois a qui els vaig girar l'esquena se'n revengen envaint la meva sexualitat, hi regnen, hi instauren els seus poders. Com que el nen no va saber aprofitar les seves proeses, imitant-les fent salvatjades pels carrerons del barri, ells ara acorralen l'adult, el bressolen amorosament i el protegeixen per sempre de les agressions del sexe exterior. I sé que, en la seguretat absoluta dels morts, es fonamenten, de manera definitiva, les meves fantasies.