Passeig
A Josep Ma Monravá López
Com ens podem donar la complaença
de sens navili per les mars anar!
Aquest passeig, turquesa i aire clar,
de tots els mons a l'aventura ens llença.
No en va l'amor, que de clarors s'agença,
és gustós de venir-hi a platicar.
D'algun amic hi retrobem la mà,
el bon amic que navegant ja es pensa.
Oh passeig que t'ufanes, bergantí
de la ciutat, que creus la mar fendir
en viu anhel d'un ignorat paratge!
Mai no t'encegui 1'infinit mirall.
Per això t'han donat un almirall
que dia i nit governa el teu viatge.