Partit, Públich, Pobla de les fembres pecadrius, amb tots eixos noms i uns quants més va ser conegut el bordell de València, que va arribar a estar tancat per un mur i que va nàixer pels inicis del XIV per sedimentació de l'activitat prostibulària i per la voluntat del govern de la ciutat de concentrar una presència inevitable i mantindre un cert orde, i evitar la desregulació que sol abocar eixos espais a la degradació i sordidesa habituals. Tant va ser així, que l'èxit d'eixa certa ordenació va convertir el bordell del cap i casal en una llegenda durant segles, amb renom i fama europea i per tant mundial. Pels temps de la seua màxima esplendor, hi havia controls d'accessos on els visitants deixaven les armes per evitar conflictes (cosa que en realitat no els evitava encara que sí que els reduïa: alguns mascles alfa amb voluntat de descàrrega són complicadament controlables), així com exàmens mèdics a les treballadores del bordell, horaris i calendari establits per a les prostitutes entre la moral, la hipocresia i la religiositat de l'època com la prohibició d'exercir l'ofici durant certes celebracions com la Setmana Santa, la imposició de certa vestimenta quan eixien del recinte, o l'obligació de processonar durant concretes festivitats en expiació dels seus pecats i pels quals la ciutat obtenia rèdits més que interessants: pecunia non olet (els diners no fan olor), com ja va deixar dit, molts segles abans, l'emperador Vespasià.