Oh, la Plaça del Forn,
i quina olor que fa de Maria Lluïsa!
I la de l'Hospital,
quina fortor de llibres i de llapis!
La Plaça de les Fonts
amb aquell home nu que mai no acaba
de treure's del dit gros del peu l'espina.
I la de Sant Joan,
la plaça de la Rita, la doneta
que anava sempre negra com portant dol d'algú
i ens dava per deu cèntims un grapat de castanyes
calentes com si les tragués de l'altre món.