Oda al Montseny
Per collpregons i malataups,
sots de ricrós i pladelgorns
i altres bells noms mig cecs com taups,
l'esperit ronda tots els jorns
d'aquell poeta, alquimista pur,
que va cridant al seu conjur
mig d'ironia i pietat
pedres, ocells, mates i llums,
boires, clotades, masos, fums,
i fa de tot un joc nacrat
o un gran topazi cisellat.
Feliç de tu, Muntanya; tens
entre els poetes tants parents
que en esperit t'han visitat,
que, deseixint-te de la carn
ni que et matés algun cadarn,
t'has merescut l'eternitat.