Autor: Josep Junyent i Rafart
Indret: Parc de la Seu (Manresa)

Hores de bufalvents

Montserrat blau-argentat
com la flor de la foixarda,
resplendeixes isolat
damunt la terra isarda,
Fa un dia clar de febrer
Han florit les bufalagues.
(Branqueta clara, jo sé
les flors que tu mig amagues.)
He passejat lentament
pels pins de capçada escassa,
Si no alena un floc de vent,
aturo la passa.
Veig terrers, rosat i pur
veig un mur de pedra seca,
la foixarda a peu de mur
que m'embabieca,
I al davant el Montserrat,
quina llum més fina!
Passo el temps com un albat,
tot ull i tot nina.
Hores de febrer gentils,
com us feu eternes.
Em ric dels abrils
i les flors externes,
La foixarda al peu
i el Montserrat a l'altura:
vosaltres sereu
la joia més pura.

Autor: Josep Junyent i Rafart
Indret: Rusquelles (Viladrau)

Oda al Montseny

Per collpregons i malataups,
sots de ricrós i pladelgorns
i altres bells noms mig cecs com taups,
l'esperit ronda tots els jorns
d'aquell poeta, alquimista pur,
que va cridant al seu conjur
mig d'ironia i pietat
pedres, ocells, mates i llums,
boires, clotades, masos, fums,
i fa de tot un joc nacrat
o un gran topazi cisellat.
Feliç de tu, Muntanya; tens
entre els poetes tants parents
que en esperit t'han visitat,
que, deseixint-te de la carn
ni que et matés algun cadarn,
t'has merescut l'eternitat.