Nota d'hivern
Sota teulada, sols, en l'escó,
ploren els vells.
La roja flama que fa el tió
no arriba a vèncer llur tremolor
de tant que pensen en els ocells.
Fa un fred cruel!
Tot és nevat,
i els ocellons
cerquen recer dintre poblat.
Pobres ocells!
Els qui se'n van us compadeixen.
Els infantons no s'enterneixen
amb vostra sort.
Pobres ocells!
Només els vells,
vora la llar, on s'arrauleixen,
ploren, veient venir la mort,
vostra dissort!