Nit eterna
Un cec he vist que, amb desconsol
i amb el cap alt, de cara al cel,
pels seus ulls morts sota d'un tel,
volia llum, volia sol.
—Doneu-me llum! —ha dit plorant—;
d'un raig de sol la resplendor!;
que em crema el cap amb sa xardor
i és negra nit al meu voltant!
En sentir això, jo, corferit:
—Tots som com ell! —he murmurat—;
puix, no trobant la veritat,
al nostre entorn és sempre nit!