Ningú més ben situat que Emili Darder per a conduir Mallorca pels seus retrobats camins. Per això. Després del bienni de la reacció, pel febrero del 1936, ell ocupava per vot de l'Ajuntament l'alcaldia de la ciutat de Mallorca; per això mesos després queia màrtir de la causa.
Com dues amenaces inexorables, planava damunt el cap d'Emilio Darder la brutalitat casernària del ¡Muera la inteligencia! I cercava de ferir-lo, verinosa, aquella insídia dels fitxers de la reacció fernandina "liberal perillosíssim, perquè és home de bé". Sí, per honrat, per intel·lectual, per català, per republicà, Darder queia sota la metralla feixista el dia 24 de febrero del 1937. Malalt, fou tret del llit per dur-lo a l'execució. El sadisme dels que amb injeccions li conservaven la vida pel plae de poder-lo matar, fou encara ultrapassat: els assassins d'Emili Darder enviaren a la vídua i a la mare, després de gravar-hi la data fatal, una de les bales que li havien travessat el cor.
D'altres foren executats amb Darder. Vagi el meu record a Alexandre Jaume, bon company a les Corts Constituents, diputat socialista, gran amic de Catalunya. "Si se'm vol incorporar a la historia –digué en conèixer les conclusions del fiscal- sabré cumplir dignament, sense cap defalliment, el meu paper històric."
Reprenent la vella tradició, els feixistes espanyols han tornat a fer de les execucions un espectacle públic, quan no una festa trágica – cruel Espanya!-. Com a Badajoz o a Terol, també a Mallorca.