Na Catalina es va rendir; en Toni va baixar els graons de dos en dos. El terra, l'aire carregat, tot l'ambient el cremaven de viu en viu. Tenia palpitacions. En sortir va ensopegar amb un home que el va prendre per un borratxo. Va adreçar els passos cap a la llarga vorera on hi havia la porta del darrere de la Societat Cultural Ebusus i va traspassar l'Alameda, l'avinguda d'àlbers prop de l'estàtua de Vara de Rey, amb la seua espasa enlaire, un heroi de la guerra de Cuba que descansava eternament al lloc on havia nascut, amb taques d'humitat i del temps, indiferent a tot amb la mateixa fredor del bronze.
Una colla d'al·lots jugaven al seu voltant. Els va esquivar. Al final es va decidir a seure en un dels bancs de pedra del passeig i es va posar a caragolar un cigar de pota.
-En vols –l'hi va oferir al vell general-, "m'estic tornant loco" -va dir per dintre seu mentre feia temps per l'hora de la sortida del camió.