Món d'Antoni Miró
En homenatge al gran artista alcoià.
Molt a migjorn del nostre país rar,
aguaita nit un solitari far.
El bleix del sofriment el va sotjant,
ones endins, a l'hora del foscant.
Ell em segueix en l'aspre desconhort
de vanament lluitar contra la mort.
—Les mans amb gruix de cordes m'han lligat,
quan als senyors demano llibertat.
—No puc fer res per ajudar ningú,
perquè jo sóc tan desvalgut com tu.
Però sense descans, amb viu clamor,
em serviran la forma i el color.
És un combat que mai no vol repòs.
Hi deixo l'esperit, el moll de l'os.
—Entona, doncs, un càntic triomfal
damunt abismes guardadors del mal.
Heu ben guanyat, clars ulls, lluny de cap vesc,
tan sols esbatanats a l'aire fresc.
I sentiràs com l'ala de l'ocell t'uneix,
al blau, al nom d'un poble vell.