Métamorfhose des soeures de Phaéton. 1950
I
Varen pensar-me
uns savis dits la forma
que sóc i guardo.
II
Ben endinsada
en fang, en bronze, pujo,
claror d'idea,
per les arrels més fosques
al gran esclat del somni.
III
Velers d'aranyes
solquen graons d'escuma.
Mans, esguardeu-vos
dins del treball, com fràgils
vidres dringats per l'aire.