Éditions Adam Biró - 1990 - París
Polyphème. 1949
XXXI
T'amuntanyaven,
pastor, folcs de tenebra,
fins que l'hivern davalli.
Després, captaire
front sangonós, demanes
esguards a portals closos.
Métamorfhose des soeures de Phaéton. 1950
I
Varen pensar-me
uns savis dits la forma
que sóc i guardo.
II
Ben endinsada
en fang, en bronze, pujo,
claror d'idea,
per les arrels més fosques
al gran esclat del somni.
III
Velers d'aranyes
solquen graons d'escuma.
Mans, esguardeu-vos
dins del treball, com fràgils
vidres dringats per l'aire.
Davant de Métamorfhose. 1963
IV
De guix, de bronze,
de fang, de terra cuita:
precises formes,
guany de combat, amb l'àngel,
rebel·lia, domini.
V
Mira'm i digues
si no sóc acabada
com em volien
guies subtils del noble
origen de la forma.
Trois Régnes. 1950
XVIII
Un peix, un núvol.
Enforat d'aquell únic
secret de l'arbre,
dins meu s'emmirallaven
tres branques despullades.
XIX
Són perillosos
els noms dels tres imperis.
Si vols callar-los,
amb l'índex assenyala'ns
llindars, l'esglai, abismes.
Ophélia. 1951
XXI
Per flors, per l'aigua,
aquest nou alabastre
del cos negat. Enlaire,
un núvol l'acompanya.
I molta nit endola,
carenejant, els cims.
Tempête pourchassée par le Beau Temps. 1957
XXII
Fuges, tempesta,
del bon temps, i sofrien,
per la teva ceguesa,
l'or tardoral dels freixes,
cansada son dels masos.
XXIII
De qui fugies
sinó de tu mateixa?
Plou fort, però s'emporta
el vent amic els núvols
cap a la llunyania
on ja no pot seguir-te
la teva por.