Més enllà, la nena del gelat i un senyor gran baden davant d'una monumental proa que l'oncle Joan va fer plantar fa anys al jardinet del museu. Al voltant de l'antiga casa marinera que hostatja el museu hi ha peces marineres de tota mena. Motors, estais, veles, fanals, una sima gruixudíssima de set metres de llarg, àncores rovellades plenes de mol·luscs petrificats, el pont de comandament on les nits de pluja l'oncle Joan recorda els seus temps de mariner, la bassa on la carpa Isidora menja amb cullera i beu amb porró, una petxina gegantina, una canoa guineana que va aparèixer a la platja de Castelldefels perquè el seu comprador es va negar a pagar els drets de duana al port de Barcelona i la llençà per la borda... El museu de curiositats marineres de l'oncle Joan és el més semblant a una novel·la que el Canut ha vist mai. Cada objecte remet a una història. Cada història a un temps i a un context. L'oncle és el centre de totes les històries. Les explicacions que ofereix de tots els racons del museu, sempre les mateixes però sempre variables, són els textos en primera persona que enclouen tots els contextos. El text. La nena del gelat estira el seu avi cap a una enorme petxina oberta. Cada cop que el Canut la veu recorda una foto clàssica de la família. L'ondulada boca de la petxina i un nadó adormit a l'interior. L'oncle Joan va convèncer la Lola que posés la Dols dintre de la petxina per fer-li una fotografia. El Canut ja tenia set anys i va estar a punt de trencar-la. Li feia molta ràbia no cabre-hi. En la seva tossuderia per ficar-s'hi va escantonar amb un peu la valva inferior de la petxina, just en el lloc on ara té la mà la nena del gelat. De l'interior del museu surt una veu femenina que parla en alemany. Segurament la intèrpret. El Canut puja els tres graons que hi ha al costat de la petxina i es planta al llindar del museu. La sala és fascinant. Milers d'objectes curiosos trets de context i acumulats en un ordre imprevisible. Ni un racó buit. Les parets estan folrades de vitrines completament atapeïdes de coses. Allà on no arriben les vitrines hi ha retrats de mariners famosos, astrolabis, sextants, octants, mascarons de proa del segle XVI, mapes plens d'agulles, plafons amb les eines que feien servir els constructors a les antigues drassanes de Blanes, trabucs i armes de corsaris, pintures de batalles navals, una campana, desenes de les mètopes commemoratives amb què els grans vaixells obsequien els notables dels ports que visiten... No hi ha ni un pam de paret. El sostre també és gairebé ple.