Maurice i Solange estaven cansats. Retornàvem d'una excursió fins a la llunyana ciutat d'Alcúdia, emmurallada, prop de la mar. Havia vengut a visitar-nos un amic polonès. Carles Dombrowski i li volíem mostrar les belleses de la nostra illa d'encanteris.
El vent sacsejava les portes que algú havia deixat imprudentment obertes. Moments abans l'escolà foll, que també habitava la cartoixa -mai no descobrírem on era la seva cel·la-, havia vengut a resar, de genolls, davant la nostra porta.
Tot tenia un aspecte fantasmagòric: els xiprers dels jardins agitats pel vent, les oracions del boig, els passos apressats de l'apotecari que, amagat al seu cau, es despullava i es colpejava l'espatlla amb nuoses branques d'olivera i fuets d'aspra pell de brau.
Algún matí, quan anava a cercar malví o agram, i allargava la mà per a cobrar l'elevat preu que ens demanava, encara es podien veure les marques indelebles de la tortura damunt la seva pell.