Mas que de refranys i quan sentenciosos se troben...

Autor: Cristòfor Despuig i Pinyol
Obra: Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (edició a cura de Josep Murgades) , 1984

DON PEDRO: ... Mas que de refranys i quan sentenciosos se troben i es parlen en Catalunya! Cosa estranya és, i políticament se pot viure amb ells com amb los consells d'Aristòtil i de Tul·li (1); no lo hi cal llevar que, cert, ella és una gentil nació, la catalana, valerosa i molt sàvia, si bé que per avui s'està arrimada (2) com ho està l'aragonesa i valenciana, que estos castellans s'ho beuen tot.

LÚCIO: Senyor, no me'n meravell, que són molts i més poderosos que nosaltres, i per ço poden seguir millor lo rei i lo present és tostemps tingut per més just que lo absent, com ho diu lo Marqués de Santillana en sos Proverbis (3) i també que és cosa natural i cada dia vista donar volta lo món, i lo dominar, discórrer per les nacions sens refermar-se ni parar en una, que com diu Salomó en l'Eclesiàstic, al darrer capítol, "nihil stabile sub sole" (4) i lo poeta Còmit "omnium rerum vicissitudo est". Que sia així l'experiència nos ho mostra en totes coses, especialment en açò que avui veem lo llustre, la fama, la glòria, lo mando en uns, i demà lo veem en altres, i açò és també en les coses majors, indiferentment com en les menors, que no hi ha res ferm. A la primera monarquia, que fonc la dels caldeos i assírios, ja veu com la superà i desféu la de medes i perses, a la d'aquestos la dels grecs, a la d'aquestos la dels romans; i encara que en los darrers apar que resta per avui lo domini, a mi, a la veritat, no em par així, que lo que veem de l'Imperi Romà no és més o és poc més d'una sombra del passat. I dins nostra Espanya havem tingut també lo ésser tan inquiet i tan variable com en ninguna província de quantes són en lo món: que als primers pobladors que en temps de Túbal (5) vingueren, superaren los egípcios, als egípcios los grecs, als grecs los celtes, als celtes los fineses, als fineses los cartaginesos, als cartaginesos los romans, als romans los vàndalos, suevos, alanos i altres, a aquestos los godos, als godos los moros o sarraïns i als sarraïns ací en la nostra província de Catalunya los alemanys i francesos. I per ço si ara veiem manar los castellans, demà veurem que seran manats, com en altre temps ho foren, i aprofitar-los ha poc la llàbia que tenen.

FÀBIO: Sí, que grans paraulistes són i per ço diuen molts que de Castella no és bo sinó les coses mudes.

DON PEDRO: Què són les coses mudes?

FÀBIO: Són cavalls, mules, bous, moltons, que a la veritat estes avaries avantatge porten a les nostres.

DON PEDRO: Graciosament ho dieu, per vida mia.

LÚCIO: Tras això tenen altra cosa pitjor, i és que volen ser tan absoluts i tenen les coses pròpies en tant i les estranyes en tan poc, que par que són ells venguts a soles del cel i que lo resto dels hòmens és lo que és eixit de la terra. I és lo bo que si a les històries verdaderes donen fe, trobam que no hi ha nació en Espanya que tan arrimada i enfosquida sia estada en tot temps com la castellana, que casi mai ha sabut eixir de los térmens, no dic per a dominar mas per a gosar guerrejar regnes estranys, com se mostra que ha fet la de la Corona d'Aragó i la de Portugal. Testimonis per la primera: les illes d'aquesta mar que són Sicília, Sardenya, Mallorca, Menorca, Eivissa, Còrsega i lo regne de Nàpols, que lo rei don Alfonso d'Aragó conquista i també la jornada que Ramon Muntaner escriu que feren los catalans en Constantinoble, on tant se detingueren i tantes hassanyes hi obraren, no sols a l'honra i glòria sua, mas encara de tota Espanya.

 

1 Foren nombroses les edicions de màximes o proverbis antics (entre els quals autors com Aristòtil o Ciceró) i moderns, gènere tradicional, però que rebé un nou impuls amb l'erasmisme. 2 En el sentit de decaiguda, abandonada. 3 Es refereix al proverbi De amor e de temor del llibre de Proverbios: "Ca muy atarde al absente / fallan justo / nin por conseqüente injusto / al presente". 4 Llibre deuterocanònic que pertany a la literatura sapiencial: compendi de la doctrina religiosomoral del judaisme, inspirat probablement en el llibre dels Proverbis. És tradicional l'atribució a Salomó dels llibres sapiencials, molt posteriors a ell. 5 Personatge llegendari que seria nét de Noè i el primer poblador d'Hispània.