Edicions Orbis/Edicions 62 - 1984 - Barcelona
LÚCIO: Deixem això per ara, i sapiam, senyor, com és açò de no ésser-vos apeat en ma casa.
DON PEDRO: No és més de perquè arribí anit tant vespre que era ja tancada la porta del Pont.
FÀBIO: La gran sí, mes la portella no, que mai se tanca i perquè com la part dellà lo Pont se va tant poblant, convé que així estiga oberta per a si alguna cosa de necessitat ocorre.
LÚCIO: Mas, com estan, a propòsit, aquells hostals allí per a remediar semblant necessitat com la que anit tingué lo senyor don Pedro?
DON PEDRO: Sí estan, per cert, i també estan bons per als qui no volen ésser vists; mas jo poc los emplee per a aquest fi, ans bé, cada vegada que ací arribe, entre i passe per la ciutat, que per a mon gust és la més apacible del món, i com és la primera que trobam de la nostra pàtria antigua par que la mira hom amb millor gana.
FÀBIO: Com de la vostra pàtria antigua?
DON PEDRO: Sí, que los valencians d'ací de Catalunya són eixits, i los llinatges que d'ací no tenen lo principi, no els tenim per tan bons, i la llengua, de Catalunya la tenim, encara que per lo veïnat de Castella s'és molt trastornada.
FÀBIO: I amic, ¿no dieu que fonc conquistada per lo rei en Jaume d'Aragó? I ¿no hi entrevingueren los aragonesos en la conquista?
DON PEDRO: Sí, però les forces i potència principal tota o quasi era de Catalunya, i per ço se reservà allí la llengua catalana i no l'aragonesa. Amb tot, no deixaren de restar-hi també alguns llinatges d'Aragó i altres parts importants que per avui encara se troben allí.
FÀBIO: Altra raó dóna Pere Antoni Beuter per lo ser restada en València la llengua catalana, que diu que per cert número de donzelles que allà foren portades de Lleida per a poblar la ciutat, se començà la llengua catalana, per ço que les criatures més aprenen de les mares que no dels pares.
DON PEDRO: Ja sé que això escriu Pere Antoni, però no té força l'opinió sua; perquè aquelles donzelles no poblaren sinó sola València i la llengua catalana se restà i estengué per tot lo regne, com per avui se parla des d'Oriola fins a Traiguera. I així no pot quadrar lo que ell diu, sinó és verdaderament lo que jo dic, que és cosa certa que en aquell temps, no sols lo rei, mas tots los escrits del rei parlaven català, i així pogué restar la llengua catalana i no l'aragonesa.
LÚCIO: Que no hi ha que dubtar en això, i lo mateix fou en la conquista de Mallorca que féu lo mateix rei i en Menorca i en Eivissa, que aprés se conquistaren, fonc lo mateix: que en totes estes isles restà la llengua catalana, com encara per avui la tenen i tal com la prengueren en los principis, perquè no han tingut ocasió d'alterar-la com los valencians.
DON PEDRO: ... Mas que de refranys i quan sentenciosos se troben i es parlen en Catalunya! Cosa estranya és, i políticament se pot viure amb ells com amb los consells d'Aristòtil i de Tul·li (1); no lo hi cal llevar que, cert, ella és una gentil nació, la catalana, valerosa i molt sàvia, si bé que per avui s'està arrimada (2) com ho està l'aragonesa i valenciana, que estos castellans s'ho beuen tot.
LÚCIO: Senyor, no me'n meravell, que són molts i més poderosos que nosaltres, i per ço poden seguir millor lo rei i lo present és tostemps tingut per més just que lo absent, com ho diu lo Marqués de Santillana en sos Proverbis (3) i també que és cosa natural i cada dia vista donar volta lo món, i lo dominar, discórrer per les nacions sens refermar-se ni parar en una, que com diu Salomó en l'Eclesiàstic, al darrer capítol, "nihil stabile sub sole" (4) i lo poeta Còmit "omnium rerum vicissitudo est". Que sia així l'experiència nos ho mostra en totes coses, especialment en açò que avui veem lo llustre, la fama, la glòria, lo mando en uns, i demà lo veem en altres, i açò és també en les coses majors, indiferentment com en les menors, que no hi ha res ferm. A la primera monarquia, que fonc la dels caldeos i assírios, ja veu com la superà i desféu la de medes i perses, a la d'aquestos la dels grecs, a la d'aquestos la dels romans; i encara que en los darrers apar que resta per avui lo domini, a mi, a la veritat, no em par així, que lo que veem de l'Imperi Romà no és més o és poc més d'una sombra del passat. I dins nostra Espanya havem tingut també lo ésser tan inquiet i tan variable com en ninguna província de quantes són en lo món: que als primers pobladors que en temps de Túbal (5) vingueren, superaren los egípcios, als egípcios los grecs, als grecs los celtes, als celtes los fineses, als fineses los cartaginesos, als cartaginesos los romans, als romans los vàndalos, suevos, alanos i altres, a aquestos los godos, als godos los moros o sarraïns i als sarraïns ací en la nostra província de Catalunya los alemanys i francesos. I per ço si ara veiem manar los castellans, demà veurem que seran manats, com en altre temps ho foren, i aprofitar-los ha poc la llàbia que tenen.
FÀBIO: Sí, que grans paraulistes són i per ço diuen molts que de Castella no és bo sinó les coses mudes.
DON PEDRO: Què són les coses mudes?
FÀBIO: Són cavalls, mules, bous, moltons, que a la veritat estes avaries avantatge porten a les nostres.
DON PEDRO: Graciosament ho dieu, per vida mia.
LÚCIO: Tras això tenen altra cosa pitjor, i és que volen ser tan absoluts i tenen les coses pròpies en tant i les estranyes en tan poc, que par que són ells venguts a soles del cel i que lo resto dels hòmens és lo que és eixit de la terra. I és lo bo que si a les històries verdaderes donen fe, trobam que no hi ha nació en Espanya que tan arrimada i enfosquida sia estada en tot temps com la castellana, que casi mai ha sabut eixir de los térmens, no dic per a dominar mas per a gosar guerrejar regnes estranys, com se mostra que ha fet la de la Corona d'Aragó i la de Portugal. Testimonis per la primera: les illes d'aquesta mar que són Sicília, Sardenya, Mallorca, Menorca, Eivissa, Còrsega i lo regne de Nàpols, que lo rei don Alfonso d'Aragó conquista i també la jornada que Ramon Muntaner escriu que feren los catalans en Constantinoble, on tant se detingueren i tantes hassanyes hi obraren, no sols a l'honra i glòria sua, mas encara de tota Espanya.
1 Foren nombroses les edicions de màximes o proverbis antics (entre els quals autors com Aristòtil o Ciceró) i moderns, gènere tradicional, però que rebé un nou impuls amb l'erasmisme. 2 En el sentit de decaiguda, abandonada. 3 Es refereix al proverbi De amor e de temor del llibre de Proverbios: "Ca muy atarde al absente / fallan justo / nin por conseqüente injusto / al presente". 4 Llibre deuterocanònic que pertany a la literatura sapiencial: compendi de la doctrina religiosomoral del judaisme, inspirat probablement en el llibre dels Proverbis. És tradicional l'atribució a Salomó dels llibres sapiencials, molt posteriors a ell. 5 Personatge llegendari que seria nét de Noè i el primer poblador d'Hispània.
Lúcio: Prou sabem que no hi ha en Espanya riu que en delit i profit se li iguale i fora d'Espanya ningú que li passe davant; per al delit, testimoni són les tantes fonts que li naixen a les vores, tan fresques i tan clares i també amb les tantes pesqueres i tantes arboledes fresques i jardins que té per la ribera a on nos anam a recrear en lo estiu, que no crec jo en lo món sia altre millor regalo ni deport així per a dones com per a hòmens, perquè s'hi va i ve amb barca sens ningun treball; i per al profit, la multitud de peixos i tan excel·lents com s'hi prenen i lo comerci que per ells se fa.
Don Pedro: Jo ho tinc així cregut; ara, una cosa brava m'han dit que és lo negoci del peix d'aquesta terra, i tot lo prenen en aquest riu?
Fàbio: No, Santa Maria! Lo que en lo riu se pren són llampreses, sabogues, esturions, anguiles, que competeixen en les llampreses, mújols, llises, calucs, llops, barbs, madrilles.
Don Pedro: Los tres que primer haveu anomenat són uns extremats i delicats peixos. No crec jo que sien semblants a ells en la mar.
Lúcio: A molts par així, mes en los gustos no hi ha que disputar, ni s'hi pot donar definició.
Fàbio: És veritat, perquè veus aquí que a mi me saben millor los llagostins que ningun d'aqueixos altres peixos.
Don Pedro: O, són especials, i majorment los que prenen ací, que a la veritat són millors, que d'altra part. ¿Prenent-los dins lo riu?
Fàbio: Dic que no: los llagostins, palaies, roms, orades, òsties, molls, tonyines, palomides, reigs, corballs i tota l'altra infinitat de noms de peixos que no tenen compte se prenen en la mar i en los estanys, i és lo millor, que vénen a ésser de saó los uns aprés dels altres, com la fruita.
Don Pedro: No ho entenc això.
Fàbio: Dic que encara que tot l'any se pot menjar de tot lo peix que es mata quan se mata, però és millor quiscun peix en un temps que no en altre: com ara l'orada, lo mújol, l'anguila, la pelaia, l'agulla de Sant Miquel a Nadal; lo llop, la llissa, la saboga, lo lluç, la tonyina, de Nadal fins a la Quaresma; la llampresa, la saboga, l'estorió, lo pagell, lo rom i també la tonyina, de Quaresma fins a maig; lo mabre, lo sorell, lo vairat, lo caluc de mar, lo moll, la sèpia, la sardineta, de maig fins a Sant Joan; lo reig, lo corball, la palomida i també lo caluc de mar, de Sant Joan a Nostra Senyora d'agost; la caluga, lo congre, l'esparrelló, lo déntol, la morena, lo morrotrony, de Nostra Senyora fins a Sant Miquel; i altres peixos també que en tot l'any són igualment bons, i són los llagostins, les ostres, la gamba, los muscles, les clòxoles, les tellines, les calquilles, los crancs, los polts, les carpes, los calamars, los alfosos i molts altres peixos que jo ara no tinc en la memòria.
Don Pedro: O què coses tan estranyes són aqueixes; dic que així és veritat que tan regalada terra com aquesta no l'escalfa lo sol. Però aqueix peix que dieu que es pren en los estanys, no serà tan bo com l'altre, almenys no ho és lo que es pren en l'Albufera de València que serà com aqueixos estanys.
Fàbio: Ans són boníssims, perquè la mar entre i ix en aquestos estanys ordinàriament i l'aigua de pluja no s'hi pot replegar ni empantanar com en l'Albufera de València; doncs si vésseu los enginys i los aparells que los pescadors de ací tenen per a prendre lo peix i de quantes maneres lo prenen i què varietats de noms de eixàrcies tenen, espantar-vos-hi heu.