Malgrat tot, la Rambla continua sent la mateixa, ampla, oberta a la brisa portuària: com un tobogan ple de vida pel qual llisca encara la càlida amabilitat d'Alacant. Quan arribem a l'Esplanada compartim, amb Juan Gil-Albert, la sensació que Alacant viu per a ser l'Esplanada, per a estar-s'hi assegut; comprenem que el sentit del seu ésser rau en les seues maneres exteriors, allò que podríem dir l'exponent d'una intenció oculta.