Madrigal de la boira baixa
Estès als vostres peus,
un mar de boira baixa.
Quin goig més pur el meu
quan puc a trenc d'albada
llançar-m'hi des del cim
i rabejar-me en l'aigua
de cotó fluix, sabent
que el vostre esguard ja em salva!
Oh mar que ho negues tot,
Maria, mar de gràcies!
De l'enfonsada urbs
que va desensonyant-se,
n'arriba un so somort
de clàxon i campana
com d'algues i d'arrels...
Damunt la boira mansa
el sol, només el sol!
I el vostre immens reialme.
I enllà d'enllà, vers un
destí comú de pàtria,
Montseny i Montserrat
com dues naus que avancen.