Lúcio: Prou sabem que no hi ha en Espanya riu que en delit i profit se li iguale i fora d'Espanya ningú que li passe davant; per al delit, testimoni són les tantes fonts que li naixen a les vores, tan fresques i tan clares i també amb les tantes pesqueres i tantes arboledes fresques i jardins que té per la ribera a on nos anam a recrear en lo estiu, que no crec jo en lo món sia altre millor regalo ni deport així per a dones com per a hòmens, perquè s'hi va i ve amb barca sens ningun treball; i per al profit, la multitud de peixos i tan excel·lents com s'hi prenen i lo comerci que per ells se fa.
Don Pedro: Jo ho tinc així cregut; ara, una cosa brava m'han dit que és lo negoci del peix d'aquesta terra, i tot lo prenen en aquest riu?
Fàbio: No, Santa Maria! Lo que en lo riu se pren són llampreses, sabogues, esturions, anguiles, que competeixen en les llampreses, mújols, llises, calucs, llops, barbs, madrilles.
Don Pedro: Los tres que primer haveu anomenat són uns extremats i delicats peixos. No crec jo que sien semblants a ells en la mar.
Lúcio: A molts par així, mes en los gustos no hi ha que disputar, ni s'hi pot donar definició.
Fàbio: És veritat, perquè veus aquí que a mi me saben millor los llagostins que ningun d'aqueixos altres peixos.
Don Pedro: O, són especials, i majorment los que prenen ací, que a la veritat són millors, que d'altra part. ¿Prenent-los dins lo riu?
Fàbio: Dic que no: los llagostins, palaies, roms, orades, òsties, molls, tonyines, palomides, reigs, corballs i tota l'altra infinitat de noms de peixos que no tenen compte se prenen en la mar i en los estanys, i és lo millor, que vénen a ésser de saó los uns aprés dels altres, com la fruita.
Don Pedro: No ho entenc això.
Fàbio: Dic que encara que tot l'any se pot menjar de tot lo peix que es mata quan se mata, però és millor quiscun peix en un temps que no en altre: com ara l'orada, lo mújol, l'anguila, la pelaia, l'agulla de Sant Miquel a Nadal; lo llop, la llissa, la saboga, lo lluç, la tonyina, de Nadal fins a la Quaresma; la llampresa, la saboga, l'estorió, lo pagell, lo rom i també la tonyina, de Quaresma fins a maig; lo mabre, lo sorell, lo vairat, lo caluc de mar, lo moll, la sèpia, la sardineta, de maig fins a Sant Joan; lo reig, lo corball, la palomida i també lo caluc de mar, de Sant Joan a Nostra Senyora d'agost; la caluga, lo congre, l'esparrelló, lo déntol, la morena, lo morrotrony, de Nostra Senyora fins a Sant Miquel; i altres peixos també que en tot l'any són igualment bons, i són los llagostins, les ostres, la gamba, los muscles, les clòxoles, les tellines, les calquilles, los crancs, los polts, les carpes, los calamars, los alfosos i molts altres peixos que jo ara no tinc en la memòria.
Don Pedro: O què coses tan estranyes són aqueixes; dic que així és veritat que tan regalada terra com aquesta no l'escalfa lo sol. Però aqueix peix que dieu que es pren en los estanys, no serà tan bo com l'altre, almenys no ho és lo que es pren en l'Albufera de València que serà com aqueixos estanys.
Fàbio: Ans són boníssims, perquè la mar entre i ix en aquestos estanys ordinàriament i l'aigua de pluja no s'hi pot replegar ni empantanar com en l'Albufera de València; doncs si vésseu los enginys i los aparells que los pescadors de ací tenen per a prendre lo peix i de quantes maneres lo prenen i què varietats de noms de eixàrcies tenen, espantar-vos-hi heu.