L'oncle Canut passeja bocabadat per ses Voltes. Res no li resulta familiar. Troba Ciutadella canviada, després de cinquanta anys llargs de no veure-la. Molt canviada. I això el sorprèn. Les nombroses botigues el despisten. Li impedeixen reconèixer els carrers de sempre. Els vells carrers que van presenciar la seva conversió de soldat roig a soldat de Crist. Passeja d'esma, amb el ulls perduts pertot. Un nen a la fira. De tant en tant, el vent com bufa o alguna dona vella vestida de negre li recorden la Menorca que ell va conèixer. L'illa que el va enamorar. Un forn l'ubica. No sembla el mateix, però és al mateix lloc. Es forn. L'aroma que desprèn és impressionant. Es fon amb la salinitat de l'aire i en resulta una flaire divina. Està temptat d'entrar-hi. Però alguna cosa el reté. Si la memòria no el traeix, la casa on mossèn Baptista li va dir que s'havia posat a viure sa germana Magda, de casada, era a cinc portes del forn. A cinc portes. Se'n recorda perquè quan va rebre aquella dolorosa carta de mossèn Baptista que parlava del matrimoni de na Magda, al seminari, estava llegint L'escala del paradís.