L'home oblida prompte tota aquella oferta que no pot adquirir. I tampoc no el preocupa que el rellotge de l'Ajuntament no haja pogut acoblar el seu ritme amb els rellotges veïns, ni tan sols amb les respectives esferes que mostren l'hora als quatre punts cardinals.
«Ara, ja estic ací!» Sembla que ho haja dit en mirar enllà, a l'altra banda, el reixat de l'Estació del Nord. I, en ser a la cantonada de l'edifici de l'Institut de Segon Ensenyament, ha girat ràpìd cap a la dreta. Els ulls parpellegen foragitant una mica de pols que els fa nosa, o... pot ser que els entela una llàgrima intempestiva.
«¡Déu, quant de temps sense veure est cel i esta llum!»
No, no són reaccions de sentimental feblesa...
Sí; li han dit que encara els tramvies que van cap al Sud de la ciutat tenen la parada allà, vora l'església gòtica de Sant Agustí, però que hi ha autobús, que fa el viatge molt més ràpid.
El nouvingut duu penjada del muscle una vella motxilla de soldat. El vestit, que li encomana un aspecte encongit i temorenc, sembla que no ha estat fet per a la seua mida, o que se li ha quedat petit de tant de rebre l'aigua i el sol damunt...
S'estima més seure vora una de les finestres del tramvia, massa vell, que anirà lentament, deturant-se a determinades parades, per tal que puga creuar el comboi que ve d'enllà,de tot aquell veïnatge de pobles industriosos...