Les possessions realment antigues resulten més modestes. Ca'n Sec de Tofla, avui, allò a què més s'assembla és a una boual o a un munt de pedres. Jo sols hi havia estat una vegada en la vida quan tenia vuit anys. Recordava un casal gran enfilat damunt uns roquissars inexpugnables, veïnat de la Penya de Ca'n Jeroni que guaita dins Binissalem i forma part de la finca; recordava quadres tenebrosos i un oratori del qual conserv la clau, excavat dins la gruixa dels murs i un aljub del temps dels moros. Tot engrandit per la perspectiva del temps.
Quan ara hi he tornat, una volta que el cosí Antoni Armengol i Villalonga ha venut la propietat poc abans de morir, tot s'ha fet petit de cop. Ja en distingir el casal des del camí m'havia semblat veure una barraca. En arribar-hi he comprès que des de baix sols n'havia vist la meitat, perquè l'ala que dóna al migdia dita de Ca'n Jeroni, no es descobreix fins que hi són a damunt. Les portes eren tancades, encara que amb la clau al pany. Un bestiar salvatge anava a lloure, barrejats muls i ovelles. Un canet menut, en veure'ns, ha començat a amenaçar-nos, mort de por.