Les altures
Quan miro el cel blau
i el veig tan formós i tan resplendent
que encisa i atrau,
voldria enlairar-me, volant lliurement,
i estendre pels aires el meu pensament,
deixant de ser esclau.
Quan veig un ocell
que vola cantant,
li envejo les ales que bat, triomfant:
voldria enlairar-me, ben lliure, com ell,
i estendre pels aires la veu del meu cant.
No puc encelar-me!
no puc esplaiar-me!
Sóc fill de la terra! Sóc fill de la terra!
Si pujo a la serra,
m'ofego, pujant.
Sóc fill de la terra,
soldat en la guerra
que els homes es fan
i sempre es faran.
La vida, amb ses ànsies, al cor se m'aferra,
i, bo i sospirant,
contemplo els ocells que volen cantant.