L'amfiteatre
Davant el que resta de la que en fou graderia.
Amb uns granets d'aquesta pols, barreja
de cendra i llum, el front et pots senyar.
No sents la mar? En to menor salmeja :
—Benhajas, terra; fas olor d'altar! —
Guaita aquell mur que dalt de tot negreja.
Plora estendards que un dia hi van volar.
Veus aquest sol? Al clot que s'hi rabeja
baixà corones, seques l'endemà.
Sols un honor perceps que no es mustiga.
Si al foc d'estiu desfeta cau l'espiga,
resta sencera la virtut del gra.
Tal Fructuós. Atleta a la foguera,
vencedor de la mort, de primavera
eterna el coronava l'Alta Mà.