L'aigua del llac es belluga tan mandrosa, que hom diria que hi roman quieta, com un immens espill, a fi que puguen emmirallar-s'hi les aus aquàtiques de plomatge de gira-sol.
Sembla que cada cosa és al seu lloc, que cadascú té una missió a complir... no tan sols matar i maleir i esperar el moment oportú per escapolir-se'n.
Però, amb les mans engrapades al fusell, és ben difícil conéixer la missió de cada home.
I si una xarxa de fil de ferro barra el pas, llavors esdevé més que difícil... impossible!
I quan les mans són lliures, i res no barra el pas, malgrat que la memòria reporte els ulls esparverats que miren al cel sense hi veure's... caldrà cercar un punt d'arribada; caldrà trobar un motiu, d'amor o de rancúnia o de venjança.
S'ha pogut conéixer la pols de molts camins, i en ser al punt d'arribada, tot esdevé diferent perquè una dona ja és mare... i té la veu aspra, havent perdut la dolcesa d'abans... i al pare no li fa goig rebre la visita del fill que morí molt lluny de la terra nadiua...
No hi ha l'anguniós desert, ni tampoc l'oasi!
Un miratge tan sols! [..]
Al Saler hom podia seure davall dels pins, i quan senta fam, acostar-se al camí, a on són els paradors dels turistes, mirar amb rancúnia als ulls dels ben cofats, mentre es mormola a sota veu una blastomia... Sentir-se corprès pel gaudi dolent d'encomanar l'odi que vessa l'esperit turmentat...
Sota el jaç que forma la pinassa se sent el bellugar dels petits insectes... Tenen una missió que acomplir? ¿Tenen tan sols un motiu per a viure?
Els arbres, immòbils, també tenen segurament un motiu de vida, una missió... i això no obstant, els hòmens els destralegen i els aterren amb odi ancestral... Potser esdevé motiu de vida per als arbres, sadollar abrasadora dèria de destrucció que nia al cor de l'home...
L'horitzó s'ha fet de color de violeta i la lluna novella va pujant des del fons de la mar, tot semblant un globus de color de taronja que a poc a poc s'enfila pels arbres.
Quan s'haja fet fosc, el llaurador que cremava els rostolls s'acotxarà al seu llit estovat; demà plantarà lletugues... i regarà quan li toque l'hora de l'aigua.