La Universitat (coneguda popularment com a Universitat vella), té entrada pel mateix carrer de la Nau, enfront del Patriarca, i actualment el paper que té és més institucional i de promoció d'activitats culturals que altra cosa per disseminació contemporània, per tots els racons de la ciutat, de les seues funcions docents. El final de l'activitat acadèmica estricta va comportar també una certa decadència d'uns carrers -Creu Nova, Bonaire, Llibreters, Salvà, Barcelona o el mateix de la Nau- que, sense la presència diària dels estudiants, va perdre bona part d'un ambient de segles, així com determinats negocis que el sustentaven com ara pensions o col·legis majors, llibreries, tavernes, cases de menjar o bars (com el molt cèlebre Los pajaritos), o alguna que altra casa de putes que resolia determinades urgències universitàries: al capdavall, tot allò que ve anomenant-se comerç de proximitat. Afortunadament, l'edifici manté el magnífic claustre neoclàssic, escenari de seculars passejos entre classes i d'algarades estudiantils en temps de revoltes, sempre tutelades per l'efigie en bronze de Joan Lluís Vives, humanista, jueu i universal fill del barri.
Perquè des dels temps dels visigots, bona part d'eixa zona va allotjar la jueria o call, l'espai on habitaven els jueus. Igual que la moreria dins del barri del Carme, el call del cap i casal constituïa una ciutat dins de la ciutat, més o menys tancada per un mur, i que tingué èpoques de potent creixement fins al punt de desbordar els límits establits des de la conquesta cristiana, fins a donar lloc a l'anomenada Jueria nova, situada precisament en els espais on més tard s'alçarien el Col·legi del Patriarca o la Universitat.