La nostra taverna gaudia de molt bon nom, i la gent que hi concor- ria, en general, era pacífica, però això sí, gent característica, com ja tinc anotat en Els singulars anecdòtics, en la part dedicada al meu germà i la meva família. El nostre establiment, a les festes, s'omplia de gom a gom, i la xerra- meca d'aquella nombrosíssima concurrència se sentia del portal de la Saura estant, perquè els alcoverencs, amb llur esperit de raça i amb llur fogosa valor, entre aquella multitud expansiva, tenien conversa seguida i alta de to, no havent-hi ningú d'ells que no volgués posar en evidència la seva paraula. Allí es parlava apassionadament de totes les coses, però sobretot d'agricultura, de comerç i de política. En aquelles converses brollaven renecs, que els individus deien per fer el despreocupat o el valent, i també com a tret natural entre ells, propi de llur criança o manera d'ésser. Hi havia pagès alcoverenc que, entre els seus companys, li hauria estat impossible de sostenir una conversa sense renegar.