La impressió que produeix, a l'entrar, la presó nova de Barcelona, la veritable presó, que comença després del primer pati, difícilment s'oblida. Quin barceloní no l'ha rebuda alguna vegada? Les persecucions socials i polítiques dels últims anys han sigut tant fortes i tant seguides, que gairebé tot Barcelona s'ha vist obligada a fer coneixença amb l'ombriua casa. Qui per visitar-hi un amic, qui per tenir-hi tancat un correligionari, són ben pocs els barcelonins que no han tingut de passar, un dia o altre, per aquell tenebrós corredor de volta baixa, massissa, i aquells reixats-cancells de ferro, fets a posta, diríeu talment, per a evocar angunioses idees de duresa, d'implacable càstig. Fins sabent que ha de sortir-ne tot seguit, que a fóra l'esperen altre cop la llum del sol i l'aire lliure, quan se veu dessota d'aquella volta i entremig d'aquelles reixes, l'home més flemàtic sent oprimit el cor i una fredor de glaç li davalla al moll dels ossos.
L'arquitecte de l'obra se'n va ben assegurar de que, bon punt de posar-hi els peus, tots els sentits rebessin, anguniats, l'evidència de trobar-se dins d'una presó, sense que fos possible confondre l'edifici amb altra cosa. Si era aquest l'ideal que perseguia, aconseguí realitzar amb plenitud lo que desitjava. Car difícilment podria imaginar-se quelcom que produís en tanta manera la impressió depriment, ergastularia, d'aquella entrada ombrívola, evocadora de visions migevals, de siluetes d'inquisidor, de complicats instruments de tortura.
Si el que visita la presó en ple dia i per poca estona, tan penosament impressionat ne queda, no cal dir quina és la impressió del que hi entra a hora baixa, quan el sol ja arriba a la posta i sabent que té per davant llargues hores, i dies i mesos, de viure reclòs entre aquelles parets odioses. Lo que és a mi, per anys que visqui, mai se me n'esborrarà el dolorós record d'aquella entrada a l'ergàstula, d'aquell dringar de claus i grinyolar de reixes, d'aquell pelegrinatge per obscurs passadissos, fins a la rònega estància, on un empleiat de l'administració, a través l'escretlla de reduïda finestreta, registrà el meu nom i es feu càrrec de la moneda que duia.