La impressió que em va fer el primer dia de curs va ser enorme; malgrat els anys passats encara ho recorde com si fos avui. Tanque els ulls i veig, com en una pel·lícula, la inauguració de l'any academic. L'obertura del curs escolar es va fer amb gran solemnitat al paranimf un gran saló rodejat de quadres de personatges il·lustres; el gran espai estava ple -no n'hi cabia ni un més- d'estudìants que es coneixien els uns als altres i es cridaven amb un aldarull infernal. Jo em trobava allí dins esbalaït, com un gall en corral aliè; solament vaig veure alguns antics companys del batxillerat que feien la mateixa cara que devia fer jo. A fora, al centre del gran pati, il·luminat per un sol de tardor, hi havia la banda municipal de l'Ajuntament de València tocant peces adients al moment, entre les quals Lo cant del valencià i L'entrà de la murta. Cap a les dotze entrà la processó oficial, una comitiva d'il·lustres professors amb toga, musseta i birret amb els colors de cada facultat. L'acte anava precedit d'un discurs ensopit a càrrec del catedràtic de Ciències Sr. Gascó Oliag, una llauna titulada «La ciencia al servicio de la patria».