La glòria de l'art
Joiós qui viu de l'art l'etern neguit,
entre espines i flors, de cara al cel,
i amb ell pot enfortir-se l'esperit,
guiat per la claror del seu estel!
Joiós qui amb el seu cor, com altre sol,
deslliura de negrors els seus germans,
tot essent per als homes un consol
que els faci molt més bons i més humans!