La catedral
Alta i solemne catedral! M'ablana
el gran silenci del teu gran espai,
aquest silenci que no es trenca mai
per més que a fora volti la campana.
Em sento ungit amb la claror que emana
del Crist jacent, que esborra tot esglai,
i em ve com una mena de desmai
davant l'altar de Tecla, la germana.
Es guarda ací, columna de martiri,
aquell Sant Braç que crema com un ciri
mantenint viu el nostre anhel de Cel.
He vist lleons i flams i serps immundes.
Mes ara, oh Tecla, mos sentits inundes
de llums perennes i licors de mel.