La botiga que vaig atribuir al meu personatge Bruno Quadreny era realment una lleteria anomenada llavors, i encara ara, Granja de Gavà, un nom tan català que aclareix sobradament la fatalitat dels meus orígens. Tot i això, aquesta granja on vaig néixer i vaig començar a créixer constituïa un refugi del mestissatge; el consolat permanent d'Aragó al barri del Raval.
Mentre la família del pare es podia vantar d'una catalanitat a prova de bomba, la de la mare provenia d'un poble aragonès. De fet, vaig tenir una mare d'importació.
És cert que la van importar a una edat tan primerenca que sempre es va considerar barcelonina i catalana i es vantava d'aquests dons en molt diversos graus, però de totes maneres no va renunciar mai del tot a la seva vena aragonesa, que, d'altra banda, era més aviat ambigua. El seu poble natal pertanyia a la Terra Alta, i només una discutida subdivisió territorial executada al segle passat justifica que es pogués considerar manya. De fet, a Nonasp es va parlar sempre aquella pintoresca barreja de castellà i català que els habitants de la zona van coincidir a anomenar chapurreado.
Aquest amuntegament d'accidents geogràfics fan que la meva mare sigui mestissa a Barcelona i mestissa a l'Aragó. Emigrant, quan va arribar de ben jove a Barcelona, i emigrant també cada vegada que tornava a Nonasp, sempre de visita, parlant amb les formes típiques del barceloní i, per tant, aliena a tot chapurreado.