Just posar els peus dins l'antre abandonat, dos conills aparegueren i desaparegueren com exhalacions. El vent havia tret de polleguera la porta que donava al corral on un gran munt d'escombraries m'impedí l'entrada. Vaig muntar per una escala que sempre havia estat fosca però que ara, de cop, era inexplicablement lluminosa. A un revolt, un raig de sol em ferí als ulls: tot el mur d'una cambra se n'havia vengut a baix i taponava l'entrada del corral, on floria una vegetació disbaratada. L'heura envaïa l'habitació, convertida ara en galeria descoberta, i s'enfilava per la capçalera d'un llit tort, del qual botaren un manat de rates. Una habitació menys, vaig pensar. Però al fons d'un passadís, com a cop de vareta màgica, n'havia sorgida una altra: una mitjanada prima s'havia esbucat en part i deixava veure una quadreta insospitada on instintivament vaig cercar un home penjat a les bigues. No n'hi havia cap, però després vaig saber que seixanta anys enrere hi havia mort un tísic.