Jo, cada diumenge, anava a oir missa amb la meva tia, acompa- nyant-se el noi amb la vella de sagrada devoció. Passàvem els dos portals veïns i, emprenent raval amunt a poc a poc, ascendíem vers l'església, on, en entrar, fervorosament ens senyàvem amb l'aigua beneita, i la meva disciplinant llogava dues cadires. La dona que, a l'església, curava de llogar les cadires congeniava molt amb la meva tia, i les poques paraules que les dues amigues es deien allí al temple, en reveure's i saludar-se, valien per una extensa conversa de pura intimitat. L'organista era un home molt seriós i metòdic, vidu i ja avançat en temps. Havia estudiat per capellà, però encara que hagués deixat la carrera per casar-se, sempre havia romàs fidel a la comunitat eclesiàsti- ca, i en haver enviduat, ja vell, refermant la seva antiga vocació sacer- dotal, sempre que al poble hi havia un enterrament de cerimònia luxo- sa, sempre aquell home es vestia de professional per anar a cantar-hi entre els clergues.