Imaginau la boira baixa davallant gairebé cada dia a posta de sol. Fins a migdia, ens embolcallava l'ombra de la gran muntanya de l'esquerra, i a les tres quèiem dins l'ombra de la de la dreta. Però quins bells efectes de llum podíem estudiar, quan els raigs del sol, entrant per les encletxes de les penyes, o ficant-se entre les gropes de les muntanyes, venien a traçar crestes d'or i de púrpura sobre els nostres segons plans! De vegades els xiprers del jardí, negres obeliscs que servien de pla de contrast al fons del quadre, sucaven els seus caps dins aquest fluid abrusat: els raïms de dàtils de les palmeres semblaven penjolls de robins, i una gran línia d'ombra, tallant la vall al biaix, la xapava en dues zones: l'una inundada per les claredats de l'estiu, l'altra blavenca i freda a la vista com un paisatge d'hivern.